viernes, 15 de febrero de 2013

Torna la motivació!!!

Molt de temps sense passar per aquí, i moltes coses a explicar... La veritat és que no he deixat ni un moment d'escalar ni d'entrenar, però nosé perquè portava un temps amb la motivació baixa... Estava saturat? Es pot estar saturat de fer el que més t'omple i t'agrada? Doncs encara que sembli extrany es veu que sí.


Després d'uns dies de prendre'm tant la roca com la resina amb més calma i menys dedicació, aquell fanatisme, aquelles ganes d'apretar al màxim fins gairebé trencar les regletes, aquell no deixar de pensar en nous projectes i intentar superar-te cada dia, per fi, a tornat a mi.

 

Ho explicaré de manera molt resumida; durant aproximadament aquests tres últims mesos he estat escalant majoritàriament per zones properes a Barcelona, sense grans encadenaments a destacar però si que he anat provant cosetes, amb excepció del Nadal, que vam passar sis fanàtics dies a la gran paret de Seynes.


Seynes es caracteritza per vies d'uns 25-30 metres de placa vertical o lleugerament desplomada, tot i que n'hi ha també de més curtes, amb abundància de regletes i xorreres (sobretot al sector de Nouveau Monde, el més espectacular de tots). La paret es cara Sud, el qual permet escalar a molt bona temperatura en èpoques de fred amb sol pràcticament a tota hora.


Nosaltres vam passar-hi 6 dies, escalant non-stop i acabant destrossats completament. Per a dormir l'acampada lliure està tolerada a la zona, excepte al camí del mateix accés al sector. Sinó, hi ha diversos campings o hostals a molt pocs km, però a l'hivern està pràcticament tot tancat! Vam passar els primers dies d'acampada lliure i ens vam acabar acomodant els últims en un petit hostalet.

 
 
 
 
 

Marxem fets pols però encantats amb les vies, tornarem!


En definitiva, que després d'entendre que una semi-desconexió molt de tant en tant, mai va malament, torno a estar motivadíssim! Així que a apretar molt a roca i a dormir al plafó :) Fins aviat!!!

PD: Agrair moltes de les fotografies del blog a la Bea que ens està fent uns reportatges brutals últimament, i cada cop millors!

martes, 20 de noviembre de 2012

Bloc, bloc, vies CURTES i explosives!

Feia molt temps que no actualitzava, ho sé! Però ultimament tinc zero temps entre treballar, estudiar i entrenar... Sobretot entrenar, entrenar molt! Després d'acabar el cicle de base, tal i com les baixes temperatures retornaven a les nostres terres el fanatisme pel boulder torna a mi... Deixem les vies quilomètriques que tant he disfrutat aquest estiu, i comencem a donar-ho tot en pocs moviments, recorreguts curts, tècnics i explosius, elevada densitat d'apretades en un temps molt breu, tancar les regletes com si es tractés d'arrencar-les de la roca, enganxar-se als pitjors roms a temperatures negatives i traccionar de bidits fins a sentir patir el tendó, BLOC!!!


Doncs això, que toca entrenar la força màxima i l'explosivitat per a fer molt de bloc i vies de dues xapes i R! I això han estat aquests dies per a mi... Molt de plafó, però també aprofitar per a tornar a agafar "el rollo" rodant per molts sectors com Targassonne (on he passat diversos caps de setmana), Albarracin, Montserrat, Siurana, Sant Llorenç de Montgai (Cova Disblia) i altres...


I va ser al mateix Targassonne on va sortir el primer 7B de bloc: J'veut une yenne en el dia!!! Ara a seguir entrenant fort i a veure si obtenim els resultats cap a final d'any!

El millor d'aquests dies el fanatisme i la constància amb els amics, que ultimament no parem i m'he arribat a passar dos mesos sense dormir ni un cap de setmana a Barcelona :D! Aquí deixo unes quantes fotografies més...



 









 


Torno a ser breu perquè com us he explicat el temps no sobra... Espero a la pròxima poder esplaiar-me més!


Una abraçada!

lunes, 10 de septiembre de 2012

Desplomat 2012!

No podia tancar el període vacacional de millor manera que amb la segona edició de l'Open del Desplomat! Tres intensos dies, molta escalada, molta festa, i com a resultat final: mooolta son!


Tot començava divendres tarda, quan després d'unes compres ràpides de menjar fèiem camí a Les Avellanes; Julen, Aleix i Pol eren els altres elements del cotxe (Déu n'hi do quin equip!). Allà ens trobaríem amb Edu, David, Bea i Manu, i amb Yoli i Fede que venien de Tenerife. Un bon sopar al bar del poble per agafar forces, ja que la gana no ens va permetre esperar les suculentes botifarres que cuinaven a la plaça del poble i que comenci l'espectacle!

La nit s'iniciava amb la competició de "lances", on jo no vaig participar (ja que no és el meu fort...) però si que ho van fer l'Edu, el David, el Julen, i l'Aleix, amb un enorme paper encertant tots els llançaments menys l'últim que els hagués portat a la final (el qual els va sortir després, un cop acabada la competició). Esteu inhumaníssims!!! Bea i jo disfrutàvem del show amb una birreta en mà i només ens van faltar els pompons per ser les "cheerleaders" de l'equip! Nosaltres si que ho vam donar tot! La final va ser tota una mostra de tècnica i coordinació amb llançaments altíssims i amb molta igualtat entre els dos cracks Daniel Granados i Cristian Gutiérrez. Finalment va vèncer el primer.
A continuació va començar la competició de dominades, que després de riure una estona amb les diferents actuacions, va guanyar també Daniel Granados.
Tot això va anar acompanyat de bona música proporcionada per 2ManyClimbers, que van continuar amb la festa fins altes hores de la matinada...

Dissabte, havent dormit unes 4h, a les 9 del matí ja érem en peus fent un bon esmorzar i impacients perquè comencés l'Open de Bloc! Havien muntat 50 problemes, numerats de menys a més en funció de la dificultat. Vam estar tot el dia blocant sense parar,  des de les 10 fins les 18h! Només vam fer un petit descans per dinar i recuperar una mica d'energia, amb l'excel·lent menjar que ens va preparar la organització.
Els blocs, la majoria boníssims, tenien gran presència de passos llargs i físics, però no morfològics, alguna perla tècnica, màntels, i una mica de tot! Va ser un dia realment divertit, en un ambient híper fanàtic!!!

Cap a les 21h era la gran final, però com l'any passat, la pluja va fer acte de presència i aquesta va ser suspesa pel matí següent. Això no va impedir però, que en una ubicació improvitzada es portés a terme un altre gran festival, on vam donar el "fua" fins les 5 del matí.

Poques hores de son, ja que a les 10 érem a primera fila per veure la gran final, es veien reflectides als nostres ulls i les nostres cares, però l'espectacle valia la pena! Els finalistes eren escaladors i escaladores de primer nivell, més que la final d'un Open, pràcticament semblava la Copa d'Espanya, i els blocs havien estat equipats per Citro i el mateix Chris Sharma. Tal i com es predeia, tan la final femenina com la masculina van ser d'elevadíssima qualitat, amb moviments espectaculars i d'una gran rivalitat. Finalment el podi femení va ser encapçalat per Berta Martín, seguida de Eileen Jubes i Andrea Cartas; i el masculí per Carlos Catari, seguit de Marco Jubes i Cristian Gutiérrez.

Per completar el cap de setmana, som-hi tots cap a la piscina de Santa Linya, on s'havia muntat una estructura per fer psicobloc i acabar de gastar les últimes forces que quedaven. Finalment, després d'un matí més aviat de relax, sorteig de material per als presents i cap a Barcelona, NECESSITO UN LLIT!

 

Agrair als organitzadors i a tot el poble que hi va estar ajudant el gran esforç i felicitar-los pel gran èxit aconseguit! Simplement no puc dir res més que fins l'any que ve, allà estarem!

"Imatges de Yoli Cruz Ramos".

lunes, 3 de septiembre de 2012

Agost: Mes de roca i primer 7c+!

Doncs tal i com narra el títol d'aquesta entrada, l'agost ha estat per a mi un mes ultra fanàtic! He estat escalant en roca dia si, dia també, amb els mínims reposos perquè el cos pogués anar donant de sí. 
Podria dividir el mes en tres etapes: Rodellar, Mallorca i Catalunya.

Rodellar

En primer lloc vaig estar a Rodellar amb Julen, una semaneta d'aquestes ben intenses, tres dies d'apretades, un rest day i tres mes sense parar!

 
Va anar genial per rodar, just recuperat del tot de la lesió del dit, tocava ara recuperar la forma i aquella setmana ens va posar als dos a to. A més, va se l'inici de la desconexió mental estival... Llevar-se, fer un bon esmorzar tranquilament a la tauleta del camping, només haver de pensar i decidir a quin dels múltiples i excel·lents sectors de la zona anar, excursioneta cap a les parets, hores i hores d'escalada, prendre una mica el sol, fer bones migdiades a peu de via, un banyet per refrescar-se al riu i cap al camping de nou a fer un bon sopar amb el fogonet i unes birres en ambient escalador... Simplement genial!

 
Pel que fa a encadenaments van sortir un bon grapat de setens, però els dos projectes que havíem deixat muntats van quedar pendents degut a que el dia de descans va caure el diluvi universal i les xorreres van quedar regalimant aigua fins el dia que vam marxar... Així que segur que tornarem de nou un cap de setmana de setembre a rematar la feina pendent!

Mallorca

El rocktrip principal d'aquest estiu, 11 dies en aquesta illeta de gran encant del Mediterrani. L'havia visitada altres cops, però mai per a escalar, i no va deixar de sorprendre'm, positivament és clar.


Els integrants principals del viatge érem Laia, Edu i jo (millor acompanyat no podia anar amb aquest parell dels quals crec que ja no cal ni que en faci presentació), i Roman que tot i tenir una lesió a un turmell, va passar el complet dels dies i va poder escalar alguns moments i tot amb un peu! El més divertit però van ser les constants visites que vam anar tenint durant tota l'estada, que van ser l'ingredient clau per tornar a casa amb un gran sabor de boca. Vam veure Helena que estava treballant a Portopetro, la qual ens va tractar com a reis i fins i tot ens va poder acollir un parell de nits, a més de convidar-nos a una magnífica paella al port, merci per tot! També va venir Albert àlies Lolis de Lollipops, que es va poder escapar tres dies de la feina per venir a donar-ho tot amb nosaltres, un indispensable! Va ser genial també que ens acompanyessin durant els primers dies de viatge Gis i Layra, que tot i no escalar van treure el "Fua" a les nits de festa i es van torrar a la platja mentre nosaltres feiem psicobloc. Un altre parell de màquines que vam veure van ser l'Aleix i l'Àlex, amb els quals vam compartir un parell de bons dies a Cala Barques, ja que ells s'havien instal·lat allà. I finalment els últims dies també van venir Diego, i Sergi Medina i es va apuntar a totes, quins cracks!


Com veieu el viatge no va ser cosa de pocs, i vam aprofitar per anar alternant escalada esportiva i psicobloc. Haig de reconèixer que no és la millor època per anar a Mallorca amb l'objectiu d'escalar (ara us explicaré el perquè) però ens ho vam saber arreglar prou bé.


Psicobloc: Vam estar tres dies per Cala Barques, un a Cala Sa Nau i un a Es Pontàs. 

El més espectacular a nivell de coves i vies i també el més poblat d'escaladors, sense dubte Cala Barques. Línies entre xorreres i degotalls caient del sostre de les coves, amb aigües cristal·lines i altura màxima d'uns 15m, imprescindible una visita.

 
 

Cala Sa Nau també ens va agradar força, tot i que hi havia molta menys quantitat de vies i eren una mica menys accessibles.

Finalment, a Es Pontàs hi vam anar de visita. Ens vam llençar al mar i a nedar, i vam pujar a dalt per un costat, on la dificultat deu ser inferior al 4t grau. Ens va fer il·lusió poder veure de tant a prop la línia proposada per Chris Sharma de 9b, i apreciar en directe els cantells des d'on hi ha el mític llançament de la King Line.


La meva experiència en el psicobloc va ser grata a nivell de diversió, és una sensació molt diferent. Escalar i caure tot el que has pujat, tot i que vagis a parar al mar... Segons com caiguis l'aigua és DURA! També ens vam divertir molt fent salts de 15m, una sensació única de buit i adrenalina tot i que, sempre amb cura de caure bé, perquè sinó pot ser perillós. Per altra banda, no vaig trobar en aquesta variant de l'escalada el fanatisme que experimento amb la corda. Això va ser degut a que et sents que no pots donar el màxim de tu mateix, perquè les condicions no són les òptimes, les preses solen estar mullades i si la gent ha utilitzat magnesi es crea una pasteta que és com una mena de greix que fa impossible alguns passos... Per això deia que l'estiu tampoc era la millor època, em van dir que setembre o octubre millor, ja que el sol baixava més, entrava a les coves i secava les preses, i a més l'aigua del mar seguia estant força calenta. Així que ara que ja hem començat a agafar-li el rotllo, haurem de tornar-hi en millors temps!

Esportiva: Vam visitar els sectors Tazmania, Ermita de Betl·lem, Sa Gubia i Es Gorg Blau. 

El sector Tazmania és un petit sector de vies curtes i a bloc, de bona qualitat però tampoc n'és imprescindible una visita.

L'Ermita de Betl·lem és un molt bon sector amb vies desplomades als laterals i una cova al centre. El grau pica força però les línies valen la pena!


Sa Gubia, una paret espectacular amb dues vessants. Vies llargues de xorreres i placa fina, amb roca d'extrema qualitat. Hi ha un bon tros de camí per arribar-hi però s'hi ha d'anar!


Es Gorg Blau, tot un sectoràs i ideal per a l'estiu, tot el dia hi ha zones d'ombra ja que té diferents orientacions i a més es troba elevat, amb el qual s'hi està més fresc. Majoria de vies força llargues, de placa, placa desplomada i fort desplom en xorreres. Va ser el sector on em vaig enamorar d'una línia: Karakorum - 7c, que encadenaria l'últim dia del viatge, després d'un vivac a peu de via, a les 7:30 del matí, abans d'anar cap al port on embarcaríem a les 10am! Medina em va fer un video i aquí en teniu el link per si el voleu veure:

http://www.youtube.com/watch?v=cjkjyR7bN3c&feature=plcp


Bé, com us havia comentat, tot i que vam gaudir de grans sectors d'escalada de l'illa, ens vam quedar amb les ganes de poder provar vies a les perles de Fraguels i Castell d'Alaró, el primer tancat per risc d'incendis i el segon impracticable degut a la seva orientació sud... Estaria bé tornar-hi en una època més fresca per acabar de conèixer aquestes boniques parets!

M'agradaria destacar també, a part de l'escalada, les grans festes fins les 9 del matí en diferents poblets, l'amabilitat de la gent de l'illa en general i la sorpresa del viatge: gràcies a que l'Albert es va trobar de casualitat a la Rosa, una mallorquina encantadora, ella i uns quants locals, ens van portar a una cova espectacular, a la qual s'entrava bussejant des de l'interior del mar, i un cop dins, amb lots, veies que et trobaves a una preciosa gruta plena d'estalactites, amb diverses piscines naturals que havies d'anar creuant d'aigua molt freda, una aventura única amb un recorregut d'aproximadament mig km per aquell lloc verge...

 

 Com veieu, un gran viatge per terres mallorquines, descrobint l'autèntica bellesa d'aquesta illa, que a vegades queda eclipsada per les turistades, però creieu-me, hi és, i molt gran.

 


Finalment, aquests últims dies del més els he passat escalant pel meu país. A destacar, l'estada a Camarassa amb Albert i Julen, on al sector La Selva (molt recomenable), em vaig endur el meu primer 7c+ - Shere-Kahn. Una via de continuïtat, de pas-repòs, amb un inici de xorrera, placa lleugerament desplomada i desplom de forats i regletes final amb passos llargs, boníssima! 


I aquests últims dies doncs, anar variant, he estat per Sadernes, per Montserrat Nord, al Prohibitivo i Colònia Puig, i pel Garraf, a la Cova de les Cabres i la Cova dels Bombers.


Ara toquen un parell de dies de relax, que els dits i el físic estan una mica tocats i som-hi per acabar l'etapa de roca abans de començar de nou a entrenar al plafó, tres dies cap a Cavallers a fer una mica de bloc, que ja ha arribat la fresca i hi ha ganes! I sense passar per Barcelona, cap a l'Open de Santa Linya, el Desplomat!

Ens veiem aviat gent!!!